Sense llambordes

Guardonat amb el Premi Micalet de Teatre (2014), convocat per la Societat Coral El Micalet. Un camí sense llambordes. Al final, una casa on viuen dues persones. Hostatgen una visita del passat... Aquest volum ens mostra laroma de lespígol i de la incomunicació. El suau tacte dun cos en moviment ballant amb laire, duna banda, i la fredor dels barrots duna presó, duna altra. El gust agredolç dels besos que es fan des dels ulls, però que no arriben als llavis, i el tast amarg de les píndoles que pretenen curar la demència. Com a música de fons, el soroll de la mar, un piano i un violí. I al cel, la presència còmplice de la lluna, que guaita per la finestra per a empeltar dargent aquesta estança llòbrega, habitada per tres ombres i un mocador fúcsia que no sap ballar.